Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo pastís estirat (IV)

La Tortièra
La Tortièra
Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

Mai d’informacions
Per çò qu’es de la pasta fulhetada actuala, totes la coneisson. Del sieu temps foguèt una granda descobèrta e en partissent d’aquela basa totes los grands cosinièrs nos an daissats posteriorament de centenats de recèptas de pastisses, farcits o non, sucrats o salats, d’una delicadesa de còps extraordinària que solament qualques mèstres an pogut obténer. E es pas aisit, aquò. Podèm obténer una pasta fulhetada acceptabla a l’ostal tre los primièrs assages, mas una vertadièrament bona, mòla e cruissenta a l’encòp, meravilhosament enlairada, perfièchament cuècha e leugièrament daurada per defòra, una d’aquelas nos costarà un pauc mai. Mas valdrà lo còp; encara tebesa e nolenta, coma un pan qu’a finit de còire, la pasta fullhetada es un pecat temptador que invita poderosament a i clavar las dents, a nos emplir la boca amb lo fin e doç cracinament que se fond pauc a cha pauc e nos daissa satisfaches e un pauc malencònis, amb lo còr que sentís la languina de sabèm pas plan de qué.
 
 
Pastís estirat
 
Ingredients: 500 g de farina de pastissariá, 2 uòus, 100 g de grais de cosina (burre, grais d’auca, òli), sucre, armanhac (o aiganafa) e sal.
 
Preparacion: d’en primièr metrem la farina dins una escudèla, i apondrem un uòu, lo grais (descalhat), un pecic de sal e un veirat d’aiga tebesa, o barrejarem e o trabalharem fins que se faga una bòla e la massa se desempegue de las parets (se cal, i apondrem un pauc mai d’aiga o de farina). Puèi la pastarem vigorosament amb las mans un brave brieu, fins que daissare de s’empegar als dets e agante una consisténcia mai ferma. Ne farem alavetz una bòla, l’oncharen d’òli e la daissarem repausar tres o quatre oras dins una escudèla, en luòc fresc e cobèrt amb una tòrca (d’unes fan aquela massa la velha).
 
En acabant estirem la pasta tal coma es estat explicat aicí dessús, la daissarem repausar e eissugar un parelh d’oras o tres, la retalharem, daissarem tombar un pauc d’òli o de grais dins lo cuol d’un recipient (plat) que pòsca anar al forn e i metrem un cercle al dintre. Amb l’ajuda d’una pluma o d’un pincèl oncharem leugièrament aquela finíssima còca amb de grais fondut (sens arribar als bòrds) e amb un pauc d’armanhac o d’aiganafa (d’unes barrejan los dos aròmas). Alavetz l’ensucrarem, metrem una autra còca o fuèlha dessús e tornarem far çò meteis amb lo rèste de las fuèlhas fins que, en arribar a la darrièra, n’empeguem los bòrds en tot fasent pression amb los dets; fin finala l’oncharem amb de mujòl batut, l’ensucrarem en abondància e l’enfornarem, a 180º. Al cap de vint e cinc o trenta minutas, quand se serà daurat per dessús, lo trairem e lo daissarem refregir.
 
Se l’avèm de far farcit, qu’es la version mai usuala, talharem un parelh de pomas o peras en lescas finas, las macerarem per espaci de mièja ora en armanhac e las daissarem dins un estorrador; en acabant, en tot far lo pastís, las metrem entre las doas fuèlhas del mièg e las ensucrarem. Se pòt manjar freg, mas es benlèu melhor leugièrament tebés.
 
Variantas: dins la pasta podèm metre un rajolat d’òli de noses (o d’oliva), un veiron d’aiganafa o un culhierat de sucre vanilhat. D’unes, en luòga d’emplegar lo bestortièr, l’estiran a la man, coma per las aurelhetas. Un còp estirada, se pòt onchar entièra amb lo grais e los perfums; se plega en seguida, se torna a onchar, se repetís l’operacion un parelh de còps e se retalha fin finala. La sisa del subre se pòt onchar amb de grais, e se pòt tanben garnir amb los retalhs. L’armanhac se pòt cambiar per de ròm o per d’aigardent. Lo podèm far mai grand o mai pichon. Per las Landas d’unes los farcisson de prunas secas, maceradas prèviament dins un siròp d’armanhac e sucre (e, opcionalament, qualques gotas d’aiganafa); en la Landa Granda d’unes càmbian l’aiga per de lach, e l’armanhac per d’aigardent de pruna. Se lo pastís conten de farç, qualques minutas abans de lo traire del forn òm li pòt far un trauc dins lo centre e i introduire un rajolat d’armanhac, d’aquel de la maceracion. En Naut Agenés d’unes apondon a la pasta un gisclet d’armanhac. Se pòt far al canton dins una tortièra cobèrta de brasas. La tortièra es una caçòla plana amb cabucèla, de terralha o de fèrre, que pòt èsser redonda o rectangulara e de còps, per metonimia (en las Landas, en Armanhac e en Agenés, sustot), lo pastís se ditz parièr, coma podèm veire dins aquestes vèrses de Jansemin:
 
Al bèl mitan, sur son sièti clotut,
Vesèm tronar la gloriosa tortièra,
Reina dels plats.
 
En Naut Agenés d’unes fan un lièch amb dos cercles, i meton una part dels fruches al dessús, o cobrisson amb un autre parelh de cercles, i tornan metre una part dels fruches pel dessús e o fan aital fins a tres còps. La costuma es de lo perfumar d’armanhac o d’aigardent de pruna e de lo garnir per dessús amb los retalhs.
 
 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Escriu un comentari sus aqueste article