CAPÇALERA: OPLO Licèu
CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 23 d'octòbre

Vicent Marqués · La bona taula

Dimenge, 26.9.2021 03h00

L’arròp (II)


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (1 vòte)
carregant En cargament


L’arròp es pas en realitat una confitura; las confituras son de preparacions doças que la frucha s’i met copada e ne sortís confida mas relativament solida. Es pas tanpauc una marmelada, qu’es una pasta fòrça espessa (puslèu solida, de mercé a la pectina de qualques fruches). L’arròp, que siá de most o de frucha, es un liquid. Fòrça espés, pr’aquò —la dicha populara valenciana fa: “El qui les passa estretes, sua arrop i talladetes” (Lo que viu l’estrechor, susa arròp e talhadetas)—, mas liquid, e mai prèp dels siròps que quicòm mai. Prèp quitament del ponch de vista lingüistic, per çò que arròp e siròp an una raiç etimologica semblanta.
 
‘Arròp’ deriva de l’arab ar-rubb e ne garda lo meteis significat: ‘chuc de frucha cuècha fins que venga espés’. Es pas que siá originari de l’Orient, per çò qu’es conegut per tot dins los païses tradicionalament viticultors e dins Lo Satiricon de Petròni podèm legir que dins la Roma de l’epòca lo servissián amb lo formatge tendre, aital coma fasèm nosautres ara amb la mèl e lo recuit (recuècha) o lo mató (brossat), mas en causa segurament del prestigi de la confitariá araba aquela denominacion es la qu’a fach camin en Païses Catalans, malgrat que dins una brava partida de la Catalonha Nòrd se nomme ‘raïmat’, una votz parallèla al rasimat emplegada pels occitans; aquel raïmat se mençona dins la cançon populara ‘Joan del Riu’:
 

Joan del Riu n’es arribat
amb un pòt de confitura;
Joan del Riu n’es arribat
amb un pòt de rasimat.
[1]
 
En mai de l’arròp de most, qu’es lo mai conegut e presat, es tanben fòrça corrent lo de figas, que lo fasián ja los arabis. Dins un libre de cosina ispanomaugrabin del sègle XIII, tradusit en castelhan per l’arabista Ambrosio Huici Miranda, i a tres recèptas d’arròp; l’una es de codonhs, una autra es de miugranas e l’autra es de figas:
 
Se pren de figas negras maduras e se quichan fins que se n’obtengan quatre liuras de chuc, aperaquí, dins una ola; se fa bolhir fins que ne demòre un quart e se tira del fuòc; profiècha, se Dieu vòl, siá El lausenjat.
 
Lo poèta oriolan Miguel Hernández lo mençona dins una poesia que pòrta per títol ‘Levante’, que ne revirarem la primièra partida:
 
Aigas de limon
limonièr amar
Mediterranèu.
Vilas de torron.
Alunhadas cauçadas
d’esperons de palmas.
Mases blanquissims
coma de dragèas
fialant coma d’aranhas
païsatges e brisas.
Campanas de vinhas
plus arròps de figas
mascles e retintas[2].
 
Apareis tanben dins la poesia ‘SIESTA mayor’, del meteis autor; ne revirarem un quatrin:
 
Se dirigisson las figas al dòl,
a son pintrat arròp;
e cèrca lo sieu somnambul e mòl
l’abelhard, còp e còp[3].
 
I a tanben aquel que barreja rasims e figas, e dins qualques luòcs ne fan amb d’autres fruches, coma amb de dàtils dins lo Bas Segura (tanben d’origina aràbia), amb de figas de Barbariá a Menòrca, amb d’arbòças en Empordan e a la Selva o amb de chuc de carróbias bolhidas en Naut Palància e dins lo Camp de Morvèdre, per çò que las carróbias fan un gost fòrça agradiu e se las manjam pas es perque an pauca de mica; sens comptar aquel que se fa amb de mèl un pauc de pertot, mai conegut per idromèl. De quina classa que siá, es totjorn acompanhat de frucha talhonada, las ‘talladetes, coma las sonam en País Valencian.
 
A Valéncia a totjorn agut fòrça reputacion l’arròp de Benigànim, que los arropièrs d’aquela vila de la Val d’Albaida fasián venir amb de carris o de biaças fins al “cap i casal” e lo vendián per carrièras al crit d’’Arrop i tallaetes!”, generalament a l’entorn de Nadal. Dins la poesia ‘Roses de dacsa’ (muscardinas) de Teodor Llorente, se mençona l’arròp de Benigànim; ne revirarem qualques vèrses:
 
Fruches e lepetitges
tantes i a, que i a massa:
lo rasim coma un sucre,
que del plancat penjava;
las pomas qu’assasona
la tardor; la miugrana;
las mòlas còcas d’aire,
qu’a Alberic donan fama;
l’arròp de Benigànim;
lo codonhat de casa...[4]
 
Aqueles vendeires èran coneguts pertot, non solament a Valéncia, coma o ditz Joan Amades dins Costums i creeences:
 
L’arropièr. Aquel cridaire, que gaudís d’una granda popularitat a Valéncia e dins d’autres endreches de la peninsula, en cò nòstre a pas de tradicion. N’avèm vistes fòrça al long dels ans, mas n’avèm pas pogut seguir cap d’una manièra continua. Gaireben totes los qu’avèm conegut son forencs. Pòrtan l’arròp dins una gèrla cobèrta amb un drap blanc e lo vendon al pes. Lo valencian crida: “Confitura de Benigànim, arrop en Falzetes”.
 
Ai pas pogut trobar dins cap de diccionari la votz “falzetes”, mas nos cal supausar que se devián referir a las talhadetas[5].
 
Puèi qu’a la dintrada de las vilas i aviá los “buròts[6]“, que qualques unes avèm conegut encara, de còps que i a se passavan de causas coma las que relata una poesia publicada dins lo setmanièr La Nova Traca del 12 d’agost de 1894; portava per títol ‘Consumos’ (consumacions) e fasiá aital:
 
Monsur Rechola, per Dieu,
assistetz vos notres plagns,
metant opportun remède
à ceste Babèl des portes.
Nous avons les mains lourdes
qui ont les cultivaturs.
qui embrutissent les moucadoirs
ou tes poches: si nettes
que devon èsser les mains
des bonnes personnes!
Pourquoi meton tant de fems
au sein de touts les burots?
Il fa qualques jours,
que del train descendèt
une dame, et portait
un toupin avec arropie.
Et quand un emplegué l’a vue,
le sentant, il l’a aganté
et avec le toupin il est parti
là dans le seguent écurie.
Je ne sais pas çò qu’ils en feraient
mais ils l’ont fait sortir
les aguilettes[7], et ils se trinquerent
le daquos de l’arropie.
Que tout est tombé pel sol
et par terre il est resté
et la dame... se n’anèt
en pleurer avec chagrin.
Parce qu’il disié, avec rason;
après qu’ils me l’an brisé,
ils sont partis et m’ont fait sortir
las causes sans compassion:
Si je l’aguèsse mangé![8]
 
 
 
 
[1] Se cambiam rasimat per "raïmat" avèm ja la version originala en catalan.
[2] A Miguel Hernández lo cal legir en V.O. Aguas de limón / limonar amargo / del Mediterráneo. / Pueblos de turrón. / Lejanías calzadas / de espuelas de palmas. / Masías blanquísimas / como peladillas / que hilan como arañas / paisajes y brisas. / Campanas de vinos / y arropes de higos / macho y retintos.
[3] En V.O: Se dirigen los higos a su luto, / a su pintado arrope; / busca el suyo sonámbulo y ceñudo / el abejorro, torpe.
[4] Fruites i llepolies / tantes hi ha, que hi ha massa: / el raïm com un sucre, / que del trespol penjava; / les pomes que assaona / la tardor; la magrana; / les toves coques d’aire, / que a Alberic donen fama; / l’arrop de Benigànim; / el codonyat de casa...
[5] Benlèu s'agís d'un error d'Amades. Benlèu es "falcetes", en occitan fauçon.
[6] En Païses Catalans, burot 1 Ancian foncionari de la comuna encargat de cobrar los dreches de dintrada de certans articles. 2 Burèu a la dintrada d’una localitat ont los buròts cobravan aqueles dreches.
[7] En País Valencian, moneda de cinc centims.
[8] Vaquí la version en valencianhòl: Siñor Rechola, per Dio, / atienga V. nuestras quecas, / posando oportun remedio / á eixe babel de las puertas. / Llévemos las manos puercas / que tienen los lla...uraores / que ambruten los mocaores / ó sus bulchacas: ¡tan nietas / que dehuen estar las manos / de las presonas de bien! / ¿porqué posan tanto fem / dentro de tots los fielatos? / Fase unos poquios días, / que del treno bacava / una siñora, y portava / una orsia con arropía. / Y al verla un ampleado, / palpándola, la coquió / y con la orsia decó / allí’n el próxim establo. /  Yo no sé que la farían; / pero sí que li sacaron / las aguiletas, y li trencaron / la cosa de la arropía. / Que tota cayó en el suelo, / y en el suelo va quedar / y la siñora... sen va’nar / plorando con desconsuelo. / Porque día, con rasión; / después que me huan trencado, / han anat y m’han sacado / las gosas sin compasión: / ¡Si me lo haguera menchado!
 


abonar los amics de Jornalet

 



publicitat
BANER1: Generalitat de catalunya



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: OPLO liceu

Perfil

Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula logo rss

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions