Opinion
L’arròp (XI)
Per qualques parçans deviá èsser una bevenda obligatòria per aquelas datas e ne donavan quitament a la soca de Nadal, coma torna dire Joan Amades, ara dins Costums i creences:
En fach, lo trapam dins una cançon de cachafuòc fòrça coneguda:
Lo tortosin Ramon Vergés nos conta dins Espurnes de la llar (1909) cossí se passava la fèsta en cò sieu:
E, segon Joan Amades (Costumari català), en Valés i aviá la costuma de i chauchar de pan a la sortida de la messa del gal:
Mas, malgrat que lo consum que se’n fasiá deguèsse èsser grand, ne demorava totjorn per las vòtas e una albada de Matarranha fa aital:
Lo trobam tanben dins lo raconte popular La festa major, del barcelonés Emili Vilanova (1840-1905):
Dins las illas Balearas tanben n’i a, de vin blanc (vin bolhit, en realitat), e en Malhòrca, al dire d’Antoni Galmés i Riera dins Cultura popular mallorquina, i a la costuma de lo traire per gaireben totas las fèstas, compreses los maridatges e la fèsta porcala:
Lo mai apreciat, semblariá qu’es lo que fan amb de rasim de la varietat montona, mençonat dins la poesia Descripció de Banyalbufar que la publiquèt lo setmanièr L’Ignorancia del 18 de junh de 1881:
Dins una version insulara de La porquerola se mençona aquela varietat:
La cançon populara parla tanben de bals e vin blanc:
Un simbolisme del gèni de la vegetacion, lo podèm tanben veire en la soca de Nadal, uèi fòrça desnaturada e desfigurada, mas que fins ara dins qualques endreches consèrva encara de rèstas de la siá consideracion umana. A Sabadell, lo noirisson tres jorns abans Nadal e li donan de fuèlhas; a Cornellà [de Llobregat], i donan de blat d’Espanha, a El Vendrell, de carróbias; a Sant Quintí de Mediona, i portavan d’aiga, de farina e mai de vimblanc[1]; a Les Borges Blanques per li far venir la talent lo trasián a passejar e pàisser pels prats e camps d’èrba bona e de bon manjar.
En fach, lo trapam dins una cançon de cachafuòc fòrça coneguda:
Tronc de Nadal
caga torrons
e pissa vin blanc.
Ara venon fèstas,
fèstas preciosas;
dònas corosas
lavatz las siètas,
lavatz-las plan
que Nadal ven ja.[2]
caga torrons
e pissa vin blanc.
Ara venon fèstas,
fèstas preciosas;
dònas corosas
lavatz las siètas,
lavatz-las plan
que Nadal ven ja.[2]
Lo tortosin Ramon Vergés nos conta dins Espurnes de la llar (1909) cossí se passava la fèsta en cò sieu:
Puèi que fa un freg que pèla e que las velhadas son longas, me’n vau al recanton del fogal. Los papets meton al mièg de la cosina la soca de Nadal e dison: ‘Tronc de Nadal, larga torrons, pissa vin blanc’.
Fan tanben cantar als felenets:
Que tot siá pas de dançadas
que tanben nos cal manjar,
e de quand en quand
e de quand en quand
qualque gota de vin blanc.[3]
que tanben nos cal manjar,
e de quand en quand
e de quand en quand
qualque gota de vin blanc.[3]
E, segon Joan Amades (Costumari català), en Valés i aviá la costuma de i chauchar de pan a la sortida de la messa del gal:
Dins lo Naut Valés se fasiá la “suca-muia” (chaucha-trempa). La mestressa botava sul fuòc del fogal una bèla caçòla de vin blanc. Amb la granda fogada, totes fasián de bonas rostidas, que puèi las chauchavan plan dins la caçòla del vin. Lo cap d’ostal èra lo primièr d’o far, e après el, seguissián tota la rèsta de la familha e los servicials. Totes manjavan a volontat, fins que lor còr diguèsse pro, pr’amor de se remontar de l’afrejolida recebuda en tornar de la messa.
Mas, malgrat que lo consum que se’n fasiá deguèsse èsser grand, ne demorava totjorn per las vòtas e una albada de Matarranha fa aital:
Lo trobam tanben dins lo raconte popular La festa major, del barcelonés Emili Vilanova (1840-1905):
E en sortent d’aquela foncion tan solemna, trobar a l’ostal la taula parada per tantes forastièrs coma venon per nos far onor e per aumentar lo rambalh e la satisfaccion del dinnar per excelléncia, aprestat amb la melhora polalha de l’abaliment, amb de creston, de conilhs e de rostit de tres manièras; de persècs gròsses, de vin blanc e de rance, e del mai bon de la culhida, e de peras e de rasim, tot de l’ostal, esparnhat pel jorn de la vòta.
Dins las illas Balearas tanben n’i a, de vin blanc (vin bolhit, en realitat), e en Malhòrca, al dire d’Antoni Galmés i Riera dins Cultura popular mallorquina, i a la costuma de lo traire per gaireben totas las fèstas, compreses los maridatges e la fèsta porcala:
Lo sopar èra lo melhor repais del jorn: de ris amb de talhadas de pol, de conilh e çò que i podiá aver, amb un pauc de bolhon (ris dels masèls), de bolhit de pòrc amb de patanas e de patanas doças, d’alicòts de gal o galina, de sobrassada fregida tota sola, amb de sucre, de suquet[5] o de mèl, de bon vin e abondós de culhida pròpria o portat de la cava del melhor que n’aguèsson; de lescas de patana, d’aurelhons, d’amètlas tostadas e de noses, de miugrana e de melon, s’encara n’i aviá, de vin blanc a volontat, qu’èra de most un pauc bolhit e que passava docet, docet e que i caliá far plan atencion s’òm se voliá téner drech pel bal.
Lo mai apreciat, semblariá qu’es lo que fan amb de rasim de la varietat montona, mençonat dins la poesia Descripció de Banyalbufar que la publiquèt lo setmanièr L’Ignorancia del 18 de junh de 1881:
De Pollença
vin blanc de Montona
es causa plan bona,
es pas per l’abaissar.
Dels meteisses
de mai de valentisa
n’i a uèi lo dia
dins Banyalbufar.[6]
vin blanc de Montona
es causa plan bona,
es pas per l’abaissar.
Dels meteisses
de mai de valentisa
n’i a uèi lo dia
dins Banyalbufar.[6]
Dins una version insulara de La porquerola se mençona aquela varietat:
—Ostalièra, ostalièra, per sopar, anuèch, qu’aurai?
—Ai capons e ai galina, per vos, Sénher lo Rei,
e resolís e montona, que, s’o pagatz, o trairai.[7]
—Ai capons e ai galina, per vos, Sénher lo Rei,
e resolís e montona, que, s’o pagatz, o trairai.[7]
La cançon populara parla tanben de bals e vin blanc:
Aigardent e vin blancós
me fan far la bolegueta.
Me portetz pas d’aiga roja,
que met lo ventre fangós.[8]
me fan far la bolegueta.
Me portetz pas d’aiga roja,
que met lo ventre fangós.[8]
[1] Veire lo "vimblanc": ca.wikipedia.org/wiki/Vimblanc
[2] La cançon en V.O: Tronc de Nadal / caga torrons / i pixa vi blanc. / Ara en vénen festes, / festes precioses; / dones curioses / renteu los plats, / renteu-los bé / que Nadal ja ve
[3] La vaquí en V.O. prefabriana: Que no’n siguen tot ballades / pos també n’ham de minjá, / y de quan en quan / y de quan en quan / algún trago de vi’n blanch.
[4] Vaquí en V.O: Baixeu les casquetes, / baixeu lo vin blanc, / baixeu la Joaquina / sentada en un banc.
[5] Suquet: bolhon de peis
[6] En V.O: De Pollènsa / Vin blanch de Muntona / Es còsa molt bona, / No es per desjectar. / Dels mateixos / De més valentía / Ni hey ha’vuy en dia / En Bañalbufar.
[7] —Hostalera, hostalera, ¿per sopar, anit, què tendré? / —Tenc capons i tenc gallina, per vostè, Senyor Rei, / i resolis i muntona, que, si ho pagau, ho trauré.
[8] Aigordent i vin blancot / em fan fer sa ballaruga. / Aigo rotja no me’n duga, / que dins es ventre em fa llot
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari