CAPCALERA: BOTIGA
CAPÇALERA2: mot amagat

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 8 d'agost

Vicent Marqués · La bona taula

Dimenge, 30.1.2022 03h00

L’arròp (XI)


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (1 vòte)
carregant En cargament


"A Sant Quintí de Mediona, i portavan d’aiga, de farina e mai de vimblanc"




Per qualques parçans deviá èsser una bevenda obligatòria per aquelas datas e ne donavan quitament a la soca de Nadal, coma torna dire Joan Amades, ara dins Costums i creences:
 

Un simbolisme del gèni de la vegetacion, lo podèm tanben veire en la soca de Nadal, uèi fòrça desnaturada e desfigurada, mas que fins ara dins qualques endreches consèrva encara de rèstas de la siá consideracion umana. A Sabadell, lo noirisson tres jorns abans Nadal e li donan de fuèlhas; a Cornellà [de Llobregat], i donan de blat d’Espanha, a El Vendrell, de carróbias; a Sant Quintí de Mediona, i portavan d’aiga, de farina e mai de vimblanc[1]; a Les Borges Blanques per li far venir la talent lo trasián a passejar e pàisser pels prats e camps d’èrba bona e de bon manjar.
 
En fach, lo trapam dins una cançon de cachafuòc fòrça coneguda:
 
Tronc de Nadal
caga torrons
e pissa vin blanc.
Ara venon fèstas,
fèstas preciosas;
dònas corosas
lavatz las siètas,
lavatz-las plan
que Nadal ven ja.[2]
 
Lo tortosin Ramon Vergés nos conta dins Espurnes de la llar (1909) cossí se passava la fèsta en cò sieu:
 
Puèi que fa un freg que pèla e que las velhadas son longas, me’n vau al recanton del fogal. Los papets meton al mièg de la cosina la soca de Nadal e dison: ‘Tronc de Nadal, larga torrons, pissa vin blanc’.
 
Fan tanben cantar als felenets:
 
Que tot siá pas de dançadas
que tanben nos cal manjar,
e de quand en quand
e de quand en quand
qualque gota de vin blanc.[3]
 
E, segon Joan Amades (Costumari català), en Valés i aviá la costuma de i chauchar de pan a la sortida de la messa del gal:
 
Dins lo Naut Valés se fasiá la “suca-muia” (chaucha-trempa). La mestressa botava sul fuòc del fogal una bèla caçòla de vin blanc. Amb la granda fogada, totes fasián de bonas rostidas, que puèi las chauchavan plan dins la caçòla del vin. Lo cap d’ostal èra lo primièr d’o far, e après el, seguissián tota la rèsta de la familha e los servicials. Totes manjavan a volontat, fins que lor còr diguèsse pro, pr’amor de se remontar de l’afrejolida recebuda en tornar de la messa.
 
Mas, malgrat que lo consum que se’n fasiá deguèsse èsser grand, ne demorava totjorn per las vòtas e una albada de Matarranha fa aital:
 
Portatz las casquetas,
portatz lo vin blanc,
portatz la Joaquina
assetada sul banc.[4]
 
Lo trobam tanben dins lo raconte popular La festa major, del barcelonés Emili Vilanova (1840-1905):
 
E en sortent d’aquela foncion tan solemna, trobar a l’ostal la taula parada per tantes forastièrs coma venon per nos far onor e per aumentar lo rambalh e la satisfaccion del dinnar per excelléncia, aprestat amb la melhora polalha de l’abaliment, amb de creston, de conilhs e de rostit de tres manièras; de persècs gròsses, de vin blanc e de rance, e del mai bon de la culhida, e de peras e de rasim, tot de l’ostal, esparnhat pel jorn de la vòta.
 
Dins las illas Balearas tanben n’i a, de vin blanc (vin bolhit, en realitat), e en Malhòrca, al dire d’Antoni Galmés i Riera dins Cultura popular mallorquina, i a la costuma de lo traire per gaireben totas las fèstas, compreses los maridatges e la fèsta porcala:
 
Lo sopar èra lo melhor repais del jorn: de ris amb de talhadas de pol, de conilh e çò que i podiá aver, amb un pauc de bolhon (ris dels masèls), de bolhit de pòrc amb de patanas e de patanas doças, d’alicòts de gal o galina, de sobrassada fregida tota sola, amb de sucre, de suquet[5] o de mèl, de bon vin e abondós de culhida pròpria o portat de la cava del melhor que n’aguèsson; de lescas de patana, d’aurelhons, d’amètlas tostadas e de noses, de miugrana e de melon, s’encara n’i aviá, de vin blanc a volontat, qu’èra de most un pauc bolhit e que passava docet, docet e que i caliá far plan atencion s’òm se voliá téner drech pel bal.
 
Lo mai apreciat, semblariá qu’es lo que fan amb de rasim de la varietat montona, mençonat dins la poesia Descripció de Banyalbufar que la publiquèt lo setmanièr L’Ignorancia del 18 de junh de 1881:
 
De Pollença
vin blanc de Montona
es causa plan bona,
es pas per l’abaissar.
Dels meteisses
de mai de valentisa
n’i a uèi lo dia
dins Banyalbufar.[6]
 
Dins una version insulara de La porquerola se mençona aquela varietat:
 
—Ostalièra, ostalièra, per sopar, anuèch, qu’aurai?
—Ai capons e ai galina, per vos, Sénher lo Rei,
e resolís e montona, que, s’o pagatz, o trairai.[7]
 
La cançon populara parla tanben de bals e vin blanc:
 
Aigardent e vin blancós
me fan far la bolegueta.
Me portetz pas d’aiga roja,
que met lo ventre fangós.[8]
 
 
 
 
[1] Veire lo "vimblanc": ca.wikipedia.org/wiki/Vimblanc
[2] La cançon en V.O: Tronc de Nadal / caga torrons / i pixa vi blanc. / Ara en vénen festes, / festes precioses; / dones curioses / renteu los plats, / renteu-los bé / que Nadal ja ve
[3] La vaquí en V.O. prefabriana: Que no’n siguen tot ballades / pos també n’ham de minjá, / y de quan en quan / y de quan en quan / algún trago de vi’n blanch.
[4] Vaquí en V.O: Baixeu les casquetes, / baixeu lo vin blanc, / baixeu la Joaquina / sentada en un banc.
[5] Suquet: bolhon de peis
[6] En V.O: De Pollènsa / Vin blanch de Muntona / Es còsa molt bona, / No es per desjectar. / Dels mateixos / De més valentía / Ni hey ha’vuy en dia / En Bañalbufar.
[7] —Hostalera, hostalera, ¿per sopar, anit, què tendré? / —Tenc capons i tenc gallina, per vostè, Senyor Rei, / i resolis i muntona, que, si ho pagau, ho trauré.
[8] Aigordent i vin blancot / em fan fer sa ballaruga. / Aigo rotja no me’n duga, / que dins es ventre em fa llot
 




abonar los amics de Jornalet

 



publicitat
BANNER1 - comuna tolosa



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula logo rss

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions