CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 24 d'agost

Gerard Joan Barceló

Dissabte, 9.12.2017 03h00

Realistas e ambicioses per una republica vertadièra


Comentaris 6 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Organizem-nos per prepausar a nòstres compatriòtas tan persuadits d'èsser franceses un projècte politic, cultural e social
© Paraulas en òc




Etiquetas
barceló, catalonha, corsega, republica

Assistissèm aquesta setmana a las reüssidas de doas nacions, la catalana e la còrsa.
 
Los catalans capitèron a organizar, a mai de 1000 quilomètres de distància, una manifestacion multitudinària a Brussèlas. Quina proesa! Quin pòble es capable de reünir mai de 45 000 personas tan luènh de son país? La gèsta sembla tant incresibla que lo PP, amb una mala fe rara, a volgut demandar d'explicas a la polícia bèlga!
 
Per quant a eles, los nacionalistas còrses, que revendican sens vergonha lo nom que remanda a l'epòca de la Corsega independenta, a Nazione Corsa, son a mand d'obténer una victòria amplissima  a las eleccions territorialas. Quin camin percorregut dempuèi l'epòca de mon enfança! Èra impossible d'imaginar, alara, que lo movement sobeiranista poguèra un jorn èsser majoritari dins l'illa!
 
E los occitans? S'es bandida una peticion en linha per denonciar amb rason lo feblissim nombre de pòstes prepausats als concorses del CAPES e de l'agregacion, e aquesta arriba pas, per ara, a las mila signaturas. Nos podèm demandar ont an passat los 10 a 20 000 manifestants per la lenga occitana de Carcassona, Besièrs o Tolosa que l'occitanisme revendiquèt alara.
 
Caldriá doncas cedir a la temptacion de la resignacion e esperar pacientament la mòrt, al mens amb dignitat?
 
Oblidariam quicòm: las reüssidas (encara parcialas: Catalonha es pas encara independenta ni Corsega autonòma; lo catalan es encara fragil e lo còrse perilha) venon pas d'una intervencion divina qu'un cresent coma ieu i poiriá pensar. Son lo fruch de longas luchas, pacientas mas rebugadas. Catalans e còrses an luchat, e contunhan de luchar, per tan fòrts que semblen los adversaris. Ambedós pòbles an de presonièrs. Ambedós pòbles rebutan lo descoratjament.
 
Ben sabi que lo retorn de l'occitan en Occitània e l'exercici de la sobeiranetat politica son, uèi lo jorn, de tòcas utopicas. Pasmens, coma ai agut dich, l'utopia non es jamai mespresabla, e al fons los umans sèm de bèstias utopistas. Nòstra consciéncia aguda del temps nos mena a nos representar l'avenidor, e a partir d'aquela representacion de l'avenidor bastissèm nòstre present.
 
L'avenidor de la cultura occitana, non l'imagini pas dins la lenta mòrt promesa per un Estat que nos mesprèsa. Preferissi de m'imaginar un pòble qu'a recobrada la consciéncia de se e la volontat de decidir e que s'es sauput desliurar de la vergonha de son istòria e de son identitat.
 
Fa tres meses, revendicavi lo pòble coma basa de l'accion occitanista. Tres meses puèi, lo revendiqui tornarmai amb lo ferme desir que siá de tot en tot normal un jorn d'èsser occitan en Occitània.
 
Siam realistas fàcia a las dificultats mas ambicioses per nòstre avenidor. Organizem-nos per prepausar a nòstres compatriòtas tan persuadits d'èsser franceses un projècte politic, cultural e social. Noirit de l'esperança catalana, lo projècte lo vivi coma un nòu ciutadanatge fach de respècte de la diversitat de cadun, de justícia sociala e de plena democracia.
 
Una republica vertadièra.
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

10 de decembre 14.08h

Le punht comun entre Catalonha e Còrsega es la conquista de la majoritat politica dins las instàncias municipalas, puèi regionalas, a partir de preocupacions e d'interesses comuns de territòris.
Es le moment, tandis que i a un vueide laissat de per les partits tradicionals de govèrn.
La situacion sembla desparièra entre le sud-oèst e le sud-èst, al agait del FN.
Les moviments coma LRM e FI pareissen meilh respondre a la mentalitat actuala, mès cal levar un menaire...
Demòran doas cond... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de decembre 13.18h

Qu'ei tostemps un plaser deths grans de leguir a cada còp aqueths punts de vista e aqueras analisis d'un intellectuau consciént e esberrit. Que s'i tròba per segur, ua volentat de cambiament, d'arrecèrca d'un aute camin, d'un aut combat, d'eslhevar era consciéncia, de's destriar d'un occitanisme esteril. Er'espiar deth costat deths autes pòples n'ei pas james ua arrecèrca de modèle mes ath contra arrecèrca d'ensenhaments, d'experiéncias, d'apròchas deth combat (leguir tanben dab aten... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de decembre 20.35h

Les grands aveniments an un moment, avant es tròp lèu, apuèi es tròp tard.
Cal aprestar le gas e esperar la beluga del moment vengut.
Perqué Mai 68 pertot dins le monde?
I'a una crisi de l'estat-nacion, de la democracia representativa, del capitalisme e del productivisme...
Le pòble de França se fa e se desfa al l'escaséncia dels eveniments: pòble de Johny, pòble del Telethon, pòble del fotbòl, eca... Enfin pòble de l'emocion collectiva.
La fraud fiscala e l'enterrament a Sant Bart... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de decembre 17.26h

Senat!
"El nacionalisme és una teoria i praxis d'alliberament col·lectiu, exercida per centenars de pobles, documentada per centenars de filosofies, que parla que hi ha molts éssers humans que volen que el seu poble sigui lliure perquè els humans que hi existeixen puguin ser lliures també. És tan senzill com això."
https://www.youtube.com/watch?v=I_f8aV03jDw


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de decembre 16.15h

Lou mouvement òucitanisto es un mouvement de l'entre-se, qué que n'en pénsou sous atou. E ieu, sièi esta lou prumiè de me desreveia tard a perpaus d'acò. Sadoul d'aveire agi vanamen pendent 10 à 15 ans em de mounde que prenièu suèn de lus plaço caudeto e de lus ourguèl de mounde etiqueta proufessiounalamen ou pouliticamen, de lus counfuort de pichot coumita !
L'òucitanisme amai lou felibrige soun pa esta foutu d'entrinca uno dinamico soucialo, un traval de terren per faire espeli l... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de decembre 13.28h

La pompa a aspirar las mans d'oòbras occitanas es tarida. Paris a perdegut son aura tant economica que culturala. Quò se sent dins totas las regions perifericas de l'exagòne. Un tolosan coma un abitant de ST-Estiena ressent que Franca a pus ren a offrir a la populacion nonmas de parlar de foot. I a un cofle d'aquel discors que nos dich " la França, la França..." e qui a pus ren darrier.
Franca es madura per una evolucion de tipe regionala, vers una revendicacion autonòma culturala e eco... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions