CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 22 de junh

Gerard Joan Barceló

Dissabte, 3.3.2018 03h00

Drech dels pòbles: comparason es pas rason


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (13 vòtes)
carregant En cargament


L’eisilh bèlga del president de la Republica Catalana, Carles Puigdemont, mena a comparar la situacion catalana amb la flamenca, d’aitan mai qu’a recebut lo supòrt del partit majoritari flamenc de drecha, l’NVA, que las aspiracions nacionalistas son plan conegudas. Pasmens, comparason es pas rason.
 
D’efièch, qué de comun entre la situacion flamenca e la catalana? Belgica es un estat remirablament federal, ont non solament tres regions autonòmas son plenament reconegudas, Flandra, Valonia e Brussèlas, mas nieus las tres comunautats nacionalas, los neerlandofòns, francofòns e germanofòns. Aquel federalisme fonciona tan plan que quand los partits bèlgas arribèron pas de se metre d’acòrdi, fa qualques ans, degun remarquèt pas que i aviá pas ges de govèrn central. Los flamencs son majoritaris en Belgica, lor economia es relativament poderosa, e degun pòt pas dire seriosament que lo neerlandés siá secutat dins lo Plat País.
 
Fòrça desparièra es la condicion dels catalans en Espanha. En considerant tota la populacion catalanofòna, e pas solament lo Principat, representan pas lo tèrç dels estatjants. Malgrat la preséncia d’un ensenhament immersiu, pus solide en Catalonha stricto sensu qu’a las illas Balearas e sustot al País Valencian, del temps que lo catalan es pas oficial en Aragon, la lenga subís una pression fòrta del castelhan, la quala es pas sufisenta pel govèrn espanhòl qu’aprofiècha la guèrra psicologica d’independéncia per assajar de castelhanizar la populacion. Espanha es pas un estat federal, mas puslèu descentralizat, e de mai en mai recentralizaire jos la pression del Partit Popular e de Ciutadans.
 
Ideologicament, las basas flamencas e catalanas son gaireben opausadas. Se l’NVA es un partit de drecha dura, e se i a tanben un partit clarament ultradrechista, lo Vlaams Belang, la drecha dura se tròba clarament dins los partits contraris a l’independéncia de Catalonha, coma lo PP e Ciutadans, e es de soslinhar que lo sector pus drechista de l’anciana coalicion nacionalista CeU a jonch lo PSC: l’ultraconservator Espadaler es ara deputat d’aquel partit pauc socialista! Se lo nacionalisme flamenc s’apièja sus la volontat de pagar pas pus per la region valona mai paura, aquela revendicacion de pagar pas tròp pels mai paures, tanben presenta dins lo movement catalan, es minoritària uèi. Lo republicanisme catalan sembla de s’orientar puslèu vèrs l’esquèrra, pr’amor del ròtle decisiu non solament d’ÈRC, socialdemocrata, mas tanben dels anticapitalistas de la CUP. D’efièch, es un independentisme que sa basa es la volontat de melhorar la vida comuna de biais social, environamental e democratic, e totas las leis catalanas censuradas pel Tribunal Constitucional espanhòl anavan dins lo sens d’aquel melhorament. Se l’NVA es ostila als refugiats, los catalans manifestèron per n’aculhir, e al fons Carles Puigdemont e Anna Gabriel son de refugiats. Enfin, la reaccion violenta de l’estat espanhòl al referendum d’autodeterminacion e a la proclamacion independéncia, ansin coma los ligams del PP e Ciutadans amb lo regim falangista e franquista, demòstran l’orientacion progressista del catalanisme.
 
Comparason es pas rason, mas comparem totun: visca la Republica Catalana... e Aranesa!
 
 
    

fffff   fffff
  Retorn sus l’article de la setmana passada
 
M’a susprés lo grand nombre de comentaris sus de questions de nòrma e de dialècte. Non èra pas l’intencion de l’article, que voliá concretament cridar a las bonas volontats per que se faguèsse un ostal dels occitans a Barcelona, que li poiriam donar un nom aranés, “era casa de toti es occitans”. Es un projècte complicat mas factible. Se pòt dependre dels mejans economics, de segur, mas tanben de la disponibilitat de la comuna de Barcelona, qu’a de locals. Sabi que i aviá de contactes positius amb l’anciana municipalitat, dirigida pel cònsol màger Trias, que tanben aviá oficializat l’occitan dins sa ciutat. Malaürosament, Ada Colau, que levèt aquela oficialitat, es pas gaire favorabla a la lenga nòstra.
 
     

 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

3 de març 20.43h

la força del indepentisme catalá es degut a que es un moviment transversal que va del anticapitalime a fins la dreta en la especta social, e del catalocisme fins els ateus en l áspecte religios. aquest es lo exit de la luita per la supervivencia del poble catalá.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de març 08.51h

1) Per o far cort, la politica fòrtament ancorada a dreita que secuta los Catalans dins l'imperium espanhòl es la que, en Flandras, apara e socor los Catalans exiliats. Aquò sembla justificar lo pragmatisme de rigor dins lo foncionament d'associacions nòstras coma la FLAREP, per exemple…

2) Es precisament lo fait que l'independentisme catalan clina plan mai a esquèrra que non pas lo dels Flamencs que permés als arlèris colonialistas de Ciutadanos de pretendre que serián majoritàris ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de març 06.15h

Una analogia entre Belgica e Espanha, es que son dus reialmes, subrevivéncias del passat, amb un estatut particular de las familhas reialas, enòrmament ricas...
Una segonda analogia es le fondament religiós d'ambe duas, le catolicisme d'Estat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions