Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Evocacions de la reculada dau nòrdoccitan en l’actuau Borbonés d’Òil

Chastèlperron
Chastèlperron
Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
Se i son totjorn de comunas occitanas marchesas en Borbonés, dins l'espaci sud sonat le Borbonés d’Òc, se trobèvan de comunas occitanofònas pus aut devèrs le nòrd que i son eura francizadas.
 
Veire l’introduccion de “II. Dins le Berric d’Òil” dins Jornalet 30.4.2020.

 
 
 
Châtelperron: Chastèlpeiron en occitan possiblhe d’après la forma anciana de la comuna.
 
A Franchesse: de notar i-una “rue des Lanciers” que fa pensar coma a Marselha au “Pas de l’anciá” (= l’angoissa, o passatge estreit) devengut francizat “le pas des lanciers”.
 
Le Vilhain: indica l’origina medievala dau nom auvernhat Lo Vilhen que lh actual i es totjorn dit [j].
 
Marigny: Marilhiacus en 1327 emb lh.
 
Neuilly-en-Donjon: Nulhi au sèglhe 14 emb lh. Bon segur, avèm Orlhenx, cf. persée.fr.
 
Neuvy: Neuvic en occitan restablhit possiblhe.
 
Paray-le-Frésil: vud que la comuna de Parac qu’aul es occitana.
 
De notar sus la comuna de Souvigny le chastèl daus “Chaulets”, coma Choux Vert entre los luecs "Counillons, Champaigue, Bouchats, Chabottes, Pechins, Rollats, Nevada, Les Zéros, Pré Chambarier, Chambarin, Fontibier...", en occitan restablhit possiblhe "Conilhons, Champ Aiga, Bochats, Chabòtas, Pechins, Rotlats, Nevada, Prat Cham(p)barier, Cham(p)barin, Fònt Tibier, Las Ieras/Airas...".
 
Vaumas en occitan restablhit possiblhe Vau Mas?
 
Villeneuve-sur-Allier: construction occitana dau nom + adjectiu e non l’invèrsa coma en francés Neuveville. Notar le luec Riau coma forma de riu?
 
 
Dobtes:
 
Diou: de Dieu?
 
Garnat-sur-Engièvre: Garnat forma en -at final (d'un -ac possiblhe tanben).
 
Château de la Baume: en occitan restablhit possiblhe "Chastèl de la Bauma", de l’occitan bauma?.
 
Lételon: luec dit Le Ris coma Asat Le Ris.
 
Louroux-Bourbonnais: que fa pensar a i-una forma restablhida possiblha L’Orador de L’Uraor /Oror puei L’Uror de Borbonés, vud L’Uror de Bobla vilatge occitan o L’Oreor Odoment.
 
Molinet: de molin + et
 
Thiel-sur-Acolin: de Tiel varianta de Telh?
 
Toulon-sur-Allier que fa pensar aus nombroses Tolon, Toron, Tolondet... (francizats en Toulon, Thouron, Tolondet) coma Toulon.
 
 
Patronimia:
 
Montcombroux-les-Mines la familha Meilheurat dau chastèl de Prureaux, emb lh.
 
 
Nòtas:
 
Trézelles la tradicion anciana dau Char-Barat que le nom fa pensar au Charavilh d’autres endreits occitans.
 
Se pòt pensar que Lapalisse èra comuna occitana vist le succès de l’expression lapaliçada, faita emb le sufix occitana -ada.
 
Lapalissade que vien dau nom dau senhor (de familha occitana de Lemosin) Jacques II de Chabannes de La Palice.

Indicacions donadas per Sauvan Chardònel:
Per los toponimes en occitan ancian en Borbonés d'Òil i'en a de pertot dins totas las comunas dau nòrd. Son medievaus, la darrèira comuna tochada au sègle XV, "Saint-Pourçain-de-Sioule", qu'es tanben la mai au sud dins lo departament (sas vesinas son occitanas ; lo paire de Jacques Cœur qu'èra originari de "Saint-Pourçain"). Las aigas grandas - sobretot l'Alèir - èron los axes majors de la francizacion. Mai au nòrd, la comuna de Borbon (en fr. Bourbon) qu'èra enquera occitanofòna au sègle XIII, aquí enque se passa lo roman de Flamenca i'a bonar (= tèrme de vèrs chas ieu per dire beucòp mas sabe pas coma l'escriure exactament) de noms de vialatges locaus ben francés que son notats en occitan (ex. Châtillon apelat Castilhon). Per los toponimes, i'en a pro d'autres sobre las mapas. Quauques exemples:
- a "Saint-Pourçain-sur-Sioule": Les Crozes (= Las Crosas) ; Bessat (= ancianament Beçac) ; La Villefranche (= La Vilafrancha) ; Les Paltrats, etc.
- a "Bourbon-l'Archambault": Villefranche (enquera, majoralament daus fondacions dau sègle XIII), Soubrenière (Sobre nièra/neir ?), Lespinasse (L'Espinaça), La Bussière (La Bussièra), La Potardière (La Potardièra, enque fasem de la terralh - potaria dins lo Creissent), La Varne (La Varena, coma a Varenas d'Alèir enque lo toponime qu'es prononçat Varna), La Perrière (La Perrièra), etc.
- a "Souvigny": Salvanhac au sègle XII... I'a maitot Vesset qu'es segurament Vaisset, l'endreit enque i'a de aulanhiers (Vaissa, varianta pro presenta en Auvèrnha per aulanha)
- a "Agonges": Les Fourches (Las Forchas de las rodas), Lavault (La Vau), Lafont (La Font), La Croix Peyre (La Crosa de Pèire o Crosa de pèira), Les Tarnissats (?), etc.

Qu'èra quauques exemples mas qu'es possible d'agardar tot aquò per las autras comunas. I'a enquera quauques luòcs dau costat de vèrs Moulins mas pas gaire, z-es sobretot a l'oèst d'Alèir.
 
Referéncias:
 


abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Laurenç Gavotina
2.

#1 Bònjorn, mercés dal comentari. Marcel Bonin, Noms de lieux en Bourbonnais, De Borée éditions, 2006 non l'ai. Notat. Mas trobam de causas dins https://www.persee.fr/doc/ccmed_0007-9731_1993_num_36_144_2572_t1_0417_0000_4 per exemple. E mai las paginas wikipedia remandan de còups a d'autras referéncias.

Sabo ren amb exactitude. Dins l'estat actual de mas conoissenças sembla complicat d'èstre categoric. Totun, las mapas d'Aquitània anciana (ducat, avans reialme d'Aquitània) van al limit dal flume Léger (Loire) e sabèm que l'occitan ancian a reculat quasi de'n pertot doncas...

A l'èst es mai trebolat penso per que un autre bacin uman doncas lengatgier arriba, l'espaci francoprovençal. Ont èra l'ancian limite entre occitan ancian e francoprovençal ancian? D'a cavar.
Dins gaire vau espepissar sus Isèra e lo sud dal Dalfinat arpitan. Veirem.

Coralament

  • 2
  • 0
Franck Garait
1.

Bonjour,

Pour Diou, j'avais lu que le nom proviendrait de Dialcum (serait attesté au IXe siècle).
Paray-le-Frésil viendrait d'un Paredus Federici (serait attesté au XIe siècle).
Pour Vaumas, qui serait attesté sous la forme Vommo au Xe siècle, il semblerait en effet que l'étymologie soit : vallis 'vallée' + mansus 'exploitation agricole'.
Toutefois ces étymologies seraient à confirmer car je ne sais pas si ma source est véritablement fiable (source : Marcel Bonin, Noms de lieux en Bourbonnais, De Borée éditions, 2006).

Savez-vous où se serait située la limite entre oïl et oc (en fonction des époques) ? Car une commune comme Paray-le-Frésil est au nord de l'Allier toute proche de la Nièvre et de la Saône-et-Loire.

(Pòde legir l'occitan, mas pòde pas lo parlar ni l'escriure.)

Cordialement,

Franck

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article