CAPÇALERA: MARPOC
CAPÇALERA2: mot amagat

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 5 de julh

Laurenç Revèst

Dijòus, 9.12.2021 03h00

Testimoniatge d’un sejorn a Occitania II


Comentaris 6 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (13 vòtes)
carregant En cargament


Occitania, en Cuba
© ecured.cu




Vos recordatz benlèu dins mas opinions? Avio fach un expausat a prepaus d’un nom de luec “Occitania” a Cuba e aviam agut pi de retorns.
 
Los azards de la vida an fach qu’un dals mieus contactes es mai anat sus plaça e a reprès lenga amb de gents d’aquela region de Cuba. A continuat l’enquèsta pròche d’autras personas annadias.
 
E se tròba que de descendents Laborde (Labòrda nom de familha restablit en occitan) son restats sus plaça fins a la fin de las annadas 1940! D’unos vivian a Matanzas, d’autres a Cárdenas avans de tornar a Matanzas coma a Jovellanos. 
 
Avèm poscut apréner que lo paire de familha al principi dal sègle 20 se sonava Jacques Laborde (en occitan restablit Jacme Labòrda) e venia dal litoral lanusquet (Biscarròssa o Mamisan). Èra mariat a una Lartigue (Lartiga). Son probable enterrats a Matanzas, mas per lo moment avèm ren trobat traça. Per còntra a trobat per astre de sepulturas Lartigue (Lartiga) e Lassalle (Lassala), ansin coma de noms bascos (Elissagaray, Ibarrart, Hirigoyen).
 
Interessant de veire que serian probable d’occitans gascons qu’aurian donat lo nom d’Occitania a un paisòt cuban. Pròva qu’avian consciéncia d’èstre de gents de lenga nòstra e que se sentian occitans tant luènh dal sieu. 
 
Pi, cèrts descendents an partits per los EUA, d’autres an tornats en França. 
 
Sèm benlèu sus una pista dins los Pirenèus al sud de Tolosa.
 
De seguir...
 



abonar los amics de Jornalet

 



publicitat
BANNER1 - comuna tolosa



Comentaris

10 de decembre 11.07h

#6 Aquela grafia es pas emplegada e las atestacions ancianas donan Biscarrossa in Borno (sègle XIII). Çaquelà, lo sufixe -os/-ossa de l'ancian gascon seriá un -ossu(m) del periòde romanic (doncas un sufixe "masculin" cf. Rohlfs).
En basc, es escrich -oz(e) o -otz(e) en grafia modèrna. -Z-/-TZ- dona -Ç- en las lengas romanicas de la part de França (gascon/francés) = Alçay-Alçabéhéty>Altzai-Altzabeheti o Bustince>Buztintze, Esterençuby etc. Es alara possible que la traduccion en g... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de decembre 16.57h

#6 Bèlament risolier aquò, d'una finesa intellectuala e linguistica impressionanta, sans aquel vièlh zizolièr siriam fotuts


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de decembre 13.48h

#4 non ho capito niente di quà, dove è Catalugna dentro tutto questo ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de decembre 10.05h

Me sembla que s'escriu Biscaròce e pas Biscaròssa.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de decembre 09.56h

#1 se parla d'aquels diverses elements çai e lai coma https://opinion.jornalet.com/laurenc-revest/blog/1367/patronims-occitans-dins-las-americas-iiii-a-santa-lucia-e-en-republica-de-dominica

cercar dins las autras opinions sus lo tèma per completar


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de decembre 06.43h

Au sègle XVIII, la majoritat deus colons de StDomingue e Guadalope venèvan d'Aquitània : Bordèu èra LO pòrt de cap a las Antilhas. Lavetz son monde de pertot en Aquitània , que i anavan trobar la riquesa que mancava a casa e que los hasèvan saunejar . Quan espiatz aus noms deus colons de St-Domiingue (=Haïti adara ) son noms d'Aquitania . Quitament vilatges parlavan ''gascon'' , los esclaus tanben ! Documents d'inventari deus esclaus precisan '' parla gascon''.
Es... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions