10 de decembre 11.07h
#6 Aquela grafia es pas emplegada e las atestacions ancianas donan Biscarrossa in Borno (sègle XIII). Çaquelà, lo sufixe -os/-ossa de l'ancian gascon seriá un -ossu(m) del periòde romanic (doncas un sufixe "masculin" cf. Rohlfs).
En basc, es escrich -oz(e) o -otz(e) en grafia modèrna. -Z-/-TZ- dona -Ç- en las lengas romanicas de la part de França (gascon/francés) = Alçay-Alçabéhéty>Altzai-Altzabeheti o Bustince>Buztintze, Esterençuby etc. Es alara possible que la traduccion en g... Legir la seguida
Valora aquest comentari:
0
0
9 de decembre 16.57h
#6 Bèlament risolier aquò, d'una finesa intellectuala e linguistica impressionanta, sans aquel vièlh zizolièr siriam fotuts
Valora aquest comentari:
0
7
9 de decembre 13.48h
#4 non ho capito niente di quà, dove è Catalugna dentro tutto questo ?
Valora aquest comentari:
5
0
9 de decembre 10.05h
Me sembla que s'escriu Biscaròce e pas Biscaròssa.
Valora aquest comentari:
0
0
9 de decembre 06.43h
Au sègle XVIII, la majoritat deus colons de StDomingue e Guadalope venèvan d'Aquitània : Bordèu èra LO pòrt de cap a las Antilhas. Lavetz son monde de pertot en Aquitània , que i anavan trobar la riquesa que mancava a casa e que los hasèvan saunejar . Quan espiatz aus noms deus colons de St-Domiingue (=Haïti adara ) son noms d'Aquitania . Quitament vilatges parlavan ''gascon'' , los esclaus tanben ! Documents d'inventari deus esclaus precisan '' parla gascon''.
Es... Legir la seguida
Valora aquest comentari:
6
2
1
6 comentaris
(13 vòtes)
En cargament
6 comentaris
Mandar
