CAPCALERA: BOTIGA
CAPÇALERA2: OPLO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 27 de setembre

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 28.5.2018 03h00

L’occitan mòr pas (del realisme a l’ambicion)


Comentaris 6 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


www.watersavingsand.com




Etiquetas
fishman, lafont, revitalizacion, sumien

Reconstitucion de las fòrças
 
Dins mon article precedent, tochant la sobrevivença precària mas possibla de la lenga, de legeires me mandèron lors encoratjaments e qualifiquèron ma posicion de “realista”. Aquò o interprèto coma un polit compliment e lor diso mos grandmercés.
 
Aüra devo precisar, totun, que lo “realisme” significa pas que chalha renonciar a d’objectius mai maximalistas. Lo realisme es compatible amb l’ambicion.
 
La sociolingüistica, quand estúdia de maniera scientifica la sobrevivença de las lengas, a ben analisat aquela possibilitat. Torno conselhar de legir los grands messatges d’espèr de Robèrt Lafont e Joshua Fishman.
 

— LAFONT Robèrt, 1984, “Pour retrousser la diglossie” [Per revertegar la diglossia], Lengas 15 [reeditat dins: LAFONT Robert, 1997, Quarante ans de sociolinguistique à la périphérie, coll. Sociolinguistique, París: L’Harmattan, p. 91-122]
 
— FISHMAN Joshua, 1991, Reversing language shift [Inversar la substitucion lingüistica]: theoretical and empirical foundations of assistance to threatened languages, Clevedon: Multilingual Matters
 
La dificultat principala per l’occitanisme actual, a causa de la presenta crisi dels ans 2010, es de retrobar fisança, de creire en sa capacitat d’accion e de se metre al trabalh en assimilant pus seriosament las coneissenças de la sociolingüistica. Es perfiechament realista de preparar ansin lo movement occitan per que retròbe una ambicion, un estrambòrd e una dinamica dins l’accion: seriá lo futur Temps Quatre de l’occitanisme.
 
Las fòrças esparsas de l’occitanisme actual se devon recompausar e renovar per arribar a aquel Temps Quatre. An ja començat de se recompausar. L’espèr d’un Temps Quatre es donc rasonable.
 
Arribar al Temps Quatre, a aquela novèla dinamica, serà pas la chausa pus dificila. L’istòria de l’occitanisme es facha de crisis e de retorns de dinamisme. Una chausa pus dificila, per còntra, serà de mantenir la dinamica retrobaa e de sortir definitivament del cicle dinamica-crisi-dinamica-crisi que conoissèm dempuei lo Felibritge e l’IEO.
 
Mantenir una dinamica, coma o ai suggerit dins d’articles anteriors (sustot aquí), demanda doas chausas immediatas.
 
— Organizar la transmission d’un saber e d’una ideologia occitanista fòrta, de generacion en generacion. En particular, aquò demanda de transmetre lo saber de la sociolingüistica engatjaa. Es una chausa elementària que fan los movements catalanista e basquista e qu’explica qu’ajan totjorn de generacions renovaas e prèstas per l’accion.
 
— Contestar e escartar sens pietat certans dirigents occitanistas que cèrchan de tot contrarotlar dins l’occitanisme, que nos mantenon dins una posicion esclerosaa, que tuan los projèctes e qu’estofan las iniciativas innovantas.
 
 
Ambicion per lo futur
 
De maniera pus concreta e pus constructiva, l’ambicion de la reconquista de la lenga, a l’eschala de tota la societat, passa per aquelas estapas seguentas, que son ben dificilas, de segur, mas totjorn possiblas e ben demostraas per Lafont e Fishman.
 
— Organizar en prioritat la transmission de la lenga de generacion en generacion, dins de nuclèus organizats de familhas volontàrias, agropaas en malhums o, melhor, en vesinanças.
 
— A l’entorn d’aquelas familhas, bastir de nuclèus de parlants actius de l’occitan que se poirián desvolopar coma una tacha d’òli dins la societat. Ansin serián de mai en mai auvibles e visibles dins lo país.
 
— L’escolarizacion dels enfants en occitan es un objectiu important, mas se deu desvolopar sustot en aval, coma consequéncia dels ponchs precedents. L’occitan a l’escòla, solet, pòt pas anar luenh. L’occitan a l’escòla pòt produire de resultats solids solament se s’apieja sus de familhas occitanofònas e sus de nuclèus de parlants actius.
 
— Las estapas seguentas son la reïntroduccion progressiva de l’occitan dins lo mond del trabalh, puei dins los mèdias, l’administracion e fin finala las esfèras del poer. Son d’objectius dificils mas possibles quand s’apiejan sus un sòcle dinamic e ben organizat de familhas e de nuclèus de parlants. Dins l’enchastre occitan, son d’objectius indissociables d’una remesa en causa del centralisme e d’una revendicacion per mai de poer local occitan.
 
Aquela estrategia a foncionat per revitalizar lo catalan e lo basco al sud dels Pirenèus (e parcialament al nòrd dels Pirenèus). A foncionat per popularizar l’usatge de l’ebrieu en Israèl. Fonciona parcialament e pus dificilament, mas amb d’avanç totun, per reviscolar lo maòri en Nòva Zelanda.
 
En occitan, avèm de basas interessantas que ja evoquèro dins mon article precedent: una lenga fòrça documentaa, una creacion de granda valor, de miliers parlants determinats de nòstra lenga (mas tròp desorganizats). Se trabalham la determinacion, lo saber sociolingüistic, la transmission d’aquel saber e sustot la transmission familiala de la lenga, siam capables d’anar luenh. Dificilament de segur, mas ne siam capables.
 
 
 



publicitat
BANNER1 - OPLO erasmus



Perfil

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions