Diluns, 28.5.2018 03h00
Reconstitucion de las fòrças
Dins mon article precedent, tochant la sobrevivença precària mas possibla de la lenga, de legeires me mandèron lors encoratjaments e qualifiquèron ma posicion de “realista”. Aquò o interprèto coma un polit compliment e lor diso mos grandmercés.
Aüra devo precisar, totun, que lo “realisme” significa pas que chalha renonciar a d’objectius mai maximalistas. Lo realisme es compatible amb l’ambicion.
La sociolingüistica, quand estúdia de maniera scientifica la sobrevivença de las lengas, a ben analisat aquela possibilitat. Torno conselhar de legir los grands messatges d’espèr de Robèrt Lafont e Joshua Fishman.
— LAFONT Robèrt, 1984, “Pour retrousser la diglossie” [Per revertegar la diglossia], Lengas 15 [reeditat dins: LAFONT Robert, 1997, Quarante ans de sociolinguistique à la périphérie, coll. Sociolinguistique, París: L’Harmattan, p. 91-122]
— FISHMAN Joshua, 1991, Reversing language shift [Inversar la substitucion lingüistica]: theoretical and empirical foundations of assistance to threatened languages, Clevedon: Multilingual Matters
La dificultat principala per l’occitanisme actual, a causa de la presenta crisi dels ans 2010, es de retrobar fisança, de creire en sa capacitat d’accion e de se metre al trabalh en assimilant pus seriosament las coneissenças de la sociolingüistica. Es perfiechament realista de preparar ansin lo movement occitan per que retròbe una ambicion, un estrambòrd e una dinamica dins l’accion: seriá lo futur Temps Quatre de l’occitanisme.
Las fòrças esparsas de l’occitanisme actual se devon recompausar e renovar per arribar a aquel Temps Quatre. An ja començat de se recompausar. L’espèr d’un Temps Quatre es donc rasonable.
Arribar al Temps Quatre, a aquela novèla dinamica, serà pas la chausa pus dificila. L’istòria de l’occitanisme es facha de crisis e de retorns de dinamisme. Una chausa pus dificila, per còntra, serà de mantenir la dinamica retrobaa e de sortir definitivament del cicle dinamica-crisi-dinamica-crisi que conoissèm dempuei lo Felibritge e l’IEO.
Mantenir una dinamica, coma o ai suggerit dins d’articles anteriors (sustot
aquí), demanda doas chausas immediatas.
— Organizar la transmission d’un saber e d’una ideologia occitanista fòrta, de generacion en generacion. En particular, aquò demanda de transmetre lo saber de la sociolingüistica engatjaa. Es una chausa elementària que fan los movements catalanista e basquista e qu’explica qu’ajan totjorn de generacions renovaas e prèstas per l’accion.
— Contestar e escartar sens pietat certans dirigents occitanistas que cèrchan de tot contrarotlar dins l’occitanisme, que nos mantenon dins una posicion esclerosaa, que tuan los projèctes e qu’estofan las iniciativas innovantas.
Ambicion per lo futur De maniera pus concreta e pus constructiva, l’ambicion de la reconquista de la lenga, a l’eschala de tota la societat, passa per aquelas estapas seguentas, que son ben dificilas, de segur, mas totjorn possiblas e ben demostraas per Lafont e Fishman.
— Organizar en prioritat la transmission de la lenga de generacion en generacion, dins de nuclèus organizats de familhas volontàrias, agropaas en malhums o, melhor, en vesinanças.
— A l’entorn d’aquelas familhas, bastir de nuclèus de parlants actius de l’occitan que se poirián desvolopar coma una tacha d’òli dins la societat. Ansin serián de mai en mai auvibles e visibles dins lo país.
— L’escolarizacion dels enfants en occitan es un objectiu important, mas se deu desvolopar sustot en aval, coma consequéncia dels ponchs precedents. L’occitan a l’escòla, solet, pòt pas anar luenh. L’occitan a l’escòla pòt produire de resultats solids solament se s’apieja sus de familhas occitanofònas e sus de nuclèus de parlants actius.
— Las estapas seguentas son la reïntroduccion progressiva de l’occitan dins lo mond del trabalh, puei dins los mèdias, l’administracion e fin finala las esfèras del poer. Son d’objectius dificils mas possibles quand s’apiejan sus un sòcle dinamic e ben organizat de familhas e de nuclèus de parlants. Dins l’enchastre occitan, son d’objectius indissociables d’una remesa en causa del centralisme e d’una revendicacion per mai de poer local occitan.
Aquela estrategia a foncionat per revitalizar lo catalan e lo basco al sud dels Pirenèus (e parcialament al nòrd dels Pirenèus). A foncionat per popularizar l’usatge de l’ebrieu en Israèl. Fonciona parcialament e pus dificilament, mas amb d’avanç totun, per reviscolar lo maòri en Nòva Zelanda.
En occitan, avèm de basas interessantas que ja evoquèro dins mon
article precedent: una lenga fòrça documentaa, una creacion de granda valor, de miliers parlants determinats de nòstra lenga (mas tròp desorganizats). Se trabalham la determinacion, lo saber sociolingüistic, la transmission d’aquel saber e sustot la transmission familiala de la lenga, siam capables d’anar luenh. Dificilament de segur, mas ne siam capables.
6 comentaris
(10 vòtes)
En cargament
6 comentaris
Mandar
