CAPÇALERA: EMBARRAMENT

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 7 d'abril

Tònho Castet

Divendres, 11.3.2016 03h00

Libres liures lipotejadi, ua proposicion solidària


Comentaris Un comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


Era mia collecion de bandes dessenhades de Blek le Roc des de 1981 enquià 1993, tamb era qu’aprení a lieger en francés

Era mèrca ei era figura d’una trèfla (veir fòto) que correspon ath hèr que en temps d’antes hègem a servir ena familha entà mercar quauquarren de tanta valor coma ère eth bestiar




Etiquetas
castet, libres

Qu’en cau hèr des libres un viatge que les auem lejudi?
 
Liéger qu’ei un des mès grani plasers. Un plaser que se pòt arténher en solitari.
 
A jo que me platz de liéger, pensi que sò un liegedor arderós, dilhèu un maniac dera lectura. Ve-t’ac a veir. Ac liegi tot. Liegi roman, istòria, biografia, classics, còmics, premsa en papèr, premsa digitau, gratuïts…liegi de tot. Cada net, imperativaments, entà poder dromir-me, en calar-me en lhet, que me cau liéger quauques pagines, encara que m’aja cochat tàs cinc deth maitin, encara qu’arriba hart e era cramba comence a virar. Jo que sò un d’aqueri tipes, que quan sò en cabinet, me cau liéger, e se no è arren mès, que te me liegi eth tèxte des flasquets de shampong o es prospèctes der armariet des medicaments. Tamb aguest ritme frenetic de lectura era mia bibliotèca ei tostemps plea e  ath limit dera sua capacitat, apuprètz mil libres.
 
D’ençà que mos maridèrem, qu’è un pacte damb era mia hemna: entà mantier era sostenibilitat dera mia casa en aguest limit de mil libres e non apilotar-les en quinsevolhe cornèr,  cada viatge que crompi un nau exemplar, n’è de trèir un aute des que dejà è liejut. Be me còste desprener-me d’un libre un còp que l’è liejut. Es sòns personatges, es sues istòries, es sons paisatges, es sons autors que dilhèu è pogut conéisher, ja non me son alièni, ja s’han hicat laguens de casa. Alavetz, fin finala qu’òpti per des·hèr-me, en tot rebotegar deth mès vielh. Mès, plan segur, son innegociables es libres en aranés e es libres damb dedicaça der autor: Anma Ròia, Sang Blua d’Alejandro Cao de Benós e de Les (Ed.Base-2013), Aran, un país de Francesc Tur e Jèp de Montoya (Ed.Lunwerg-2012), Aran, Istòria Grafica  dera Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran (Ed.Pagès-2015), Er auet de Nadau de Ninfa Carabias(Conselh Generau d’Aran-2009), Era casa jos eth sable de Joaquim Carbó, revirada per Xavier Gutiérrez (Ed. Pagès-2012), Era Isla des Diamants de Mossèn Condò (Escolo deras Pirinéos-1981), Eth Catar dera Granadella d’Esteve Canet (Ed.Voliana-2015), Eth Petit Prince d’Antoine de Saint-Exupéry, revirat per Verònica Barés (Jaume Arbonés-2005), Nau Testament revirat per Mossen Amiell (Archipestrat d’Aran-2010), Nera lèi der’auba de Jordi Boladeras (Ed.Tarafa-2008), Òc de Griselda Lozano (Ed.Larkos-2014), Pèira de tartèr de Maria Barbal, revirada per Verònica Barés (Ed.Pagès-2011), Presoèrs dera mar gelada de Francés Boya (Ed.Pagès-2006), Solitud de Víctor Català, revirada per Maria Vergés (Ed.Pagès-2007), Suspens en balneari de Manuèl de Miguel (Conselh Generau d’Aran-2013), Tres Guinèus de Susagna Aluja (Ed.Pagès-2015), Un capellà de muntanya de Mossèn Pau Marqués (Ed.Claret-1996), Un pòble tara librertat de Manuèla Ané (Ed.Pagès-2014), Vademecum Aranense de Jèp de Montoya (Conselh Generau d’Aran-1999), eca... Toti aguesti e quauqui d’auti qu’an ua estatgèra especiau ena mia bibliotèca.
 
Entà calmar era mia hame lectora, hè un temps que crompi quauqui títols en version eBook, encara que non ei cap çò de madeish, m’agrade tocar eth libre, sénter eth papèr. Coma tanpòc ei çò de madeish crompar libres vielhi. Non m’acaben d’agradar. Pensa se qui les aurà lipotejadi?
 
Un libre qu’ei coma era ròba interiora, a d’èster naua. Jamès me passarie peth cap de crompar ròba interiora que ja se n’auessen servit. Encara que segons un recent reportatge en television, i a un gran mercat entre es fetichistes de ròba interiora usada, que mò centenats de milèrs d’èuros. Per ues calces usades que se pòden pagar vint-e-cinc èuros, eth prètz d’un bon libre, mès era valor  qu’aumente se son lordes e sense ruscar, se puden a sèxe,  e se s’i trapen entortilhadi quauqui peus frisadi o s’i a rèstes organiques. Vedetz! 
 
Tot que se ven e es libres usadi tanben.

Ja veiram mès endeuant qu’un libre usat a fòrça mens valor qu’ues calces hlorides. Enquia ara era solucion entath mèn excedent de libres ère dar-los ara Bibliotèca Publica, mès ja hè un temps que son saturadi e no’n vòlen cap mès.
 
Alavetz qué cau hèr damb es libres?
 
En humarau de Vilamòs ja no n’i caben mès, era darrèra caisha que deishè ena grépia dera bòrda des machos, lèu acabèren toti remosigadi per uns arratàssi gròssi coma somèrs, bensè  eth feniantàs deth gat que no susvelhaue pro.
 
Una auta caisha que sauvè en horn deth pastador, acabèren poiridi, aquera cramba com que da entath gotèr tostemp qu’a estat umida. Ei domatge de cremar-les entà alugar eth huec. Aumplís era humeneija de soja e risques d’alama’c tot. 
 
Era mia collecion de bandes dessenhades de Blek le Roc des de 1981 enquià 1993, tamb era qu’aprení a lieger en francés (veir fòto) e qu’auia sauvat entre eth palmar e era limanda dera recodina de çò de Tia, qu’acabèren toti sahumadi.


 
Deishar es libres liures entath sòn escambi (bookcrossing) ena mia ciutat a pena ei actiu. Abandonar-les en contienedor blu dera lordèra me semble tan trist coma abandonar un can en ua gasolinèra. Erosament, hè quauqui dies è descorbit ua solucion rasonabla e ecologica. Ena mia ciutat s’a installat ua franquícia que crompe libres usadi que siguen en bon estat de conservacion, entà dempús tornar-les a véner. No accèpten diccionaris ne libres de tèxte. Es libres que te les crompen toti ath madeish prètz, a vint centims d’èuro e an d’èster sense nòtes ne mèrques, —encara qu’en mèn cas, toti es exemplars an ua mèrca ena pagina 101, en cap deth libre e ena canau. Era mèrca ei era figura d’una trèfla (veir fòto) que correspon ath hèr que en temps d’antes hègem a servir ena familha entà mercar quauquarren de tanta valor coma ère eth bestiar. Ara mercam quauquarren encara de mès valor, es libres. Aguesti libres se meten dempús ara venta per un prètz unitari de tres èuros.— Era madeisha organizacion que dispòse d’un servici solidari, ReGive Books, tamb eth que, per uns cinc èuros pòdes manar eth tòn libre usat enquia un bibliobús que percor es païsi d’Equator, Ondures o Chile.
 
Me semble ua plan bona solucion qu’esperlongue era vida utila deth libre, li da ua dusau oportunitat e fomente era cultura deth reciclatge e era reutilizacion no sonque deth papèr, se no tanben des idèes que i a enes sues pagines.
 
S’en quauqua escadença què enes vòstes mans quauque libre damb era mèrca dera trèfla, saberatz qu’un amator des libres n’a gaudit e l’a suenhat abans.


 
Bona lectura.
 
 
 


“Qu’è cercat era patz pertot, e sonque l’è trobada seigut en un cornèr retirat, damb un libre enes mans” (Thomas De Kempis).



publicitat
BANER1: AOF



Comentaris

20 de març 19.15h

"Nullus est liber tam malus ut non aliqua parte prosit".-Plini eth Joen, Cartes 3, 5,10)


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Tònho Castet

Tònho Castet logo rss

Musician, acordeonista integrant dera formacion Es Paums. Diplomat en psicologia. Mastèr en Direccion de Vendes. Èx professor de Relacions Umanes de Dale Carnegie.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions